El divendres passat vam visitar l’Albufera de València. Hui, en classe, hem fet una posada en comú per recordar tot allò més important que ens van explicar els monitors durant l’excursió.

Una albufera, (que ve de l' àrab “al-buḥayra” i significa la petita mar), és un llac d’aigua dolça que està molt a prop del mar i separat d’ell per una franja de terra o dunes. L’aigua de la pluja i dels rius arriba fins allí i forma aquest llac. 

 

L’Albufera de València és una de les més conegudes i és un espai natural molt especial on hi ha peixos, aus i camps d’arròs. L’Albufera de València és Parc Natural perquè és un espai d’un alt valor ecològic, paisatgístic i cultural

L’Albufera de València té una superfície aproximada de 23,94 km² (unes 2.394 hectàrees).

Si comptes també els arrossars i zones humides del Parc Natural de l’Albufera, la superfície total del parc arriba als 21.000 hectàrees (uns 210 km²).

Per tant:

•  Llac de l’Albufera: uns 24 km²

• Parc Natural complet (amb arrossars, dunes i marjal): uns 210 km²

Vam fer un passeig per aquest llac que és tan gran com la ciutat de València. Es tracta del primer parc natural declarat a la Comunitat Valenciana en l'any 1.986. En aquest entorn hi podem trobar tres ecosistemes diferents:

El llac: és d’aigua dolça i hi viuen molts peixos i aus.

La devesa: és com un bosc amb dunes i pins que separa el llac del mar.

La marjal: és una zona humida que s’inunda sovint, i les persones l’han aprofitada per cultivar arròs gràcies a la seua aigua i terra fèrtil.

                                                                  

Abans, l’aigua del Albufera de València era tan transparent que podíem veure el fons del llac. Però amb el pas dels anys, això ha canviat. Es va fer més tèrbola perquè al voltant del llac van créixer moltes poblacions i van començar a tirar-hi aigües brutes, que no estaven ben tractades. Aquesta brutícia va impedir que la llum del sol entrara bé a l’aigua, i això va fer que les algues i molts dels peixos originals d’allí, com el samaruc i el fartet, començaren a desaparèixer.

A més, hi ha altres causes importants de la disminució de les algues i dels peixos autòctons del llac:

• L’ús de fertilitzants i pesticides en els camps d’arròs i altres cultius que aboquen nutrients a l’aigua i canvien la salut de l’ecosistema.

• La falta d’aigua neta i l’augment de la contaminació industrial al voltant del llac

Al voltant hi ha molts camps d’arròs. Per a cultivar-lo, primer cremen els camps, després els omplin d’aigua, sembren l’arròs i el deixen créixer fins que arriba el moment de collir-lo. Tot aquest procés dura quasi un any!

A l'Albufera vam vore peixos petits en perill d'extinció com el samaruc i el fartet; aus,que pescaven, com la garceta blanca, el flamenc, i també vam vore molts ànecs coll verd, molt comuns pel llac. També vam observar plantes com els canyars i els joncs, que ofereixen refugi a molts animals.

L’excursió va ser molt interessant perquè vam veure aquestes espècies en el seu hàbitat natural i vam entendre com tot l'ecosistema està connectat per mantenir l’equilibri del llac.